Tirant lo Blanch

Joanot Martorell, un dels escriptors valencians més il·lustres, va nèixer a la ciutat de València entre 1405 i 1413, al si d'una família de la petita noblesa valenciana. Va viure activament l'agitació del segle XV, va viatjar, va conéixer cavallers de tot arreu... Aquestes experiències el va servir de material per a escriure la seva arxiconeguda obra Tirant lo Blanch. La seva agitada vida no va tindre una fi a l'alçada del que hagués esperat: arruïnat, enparat pels seus germans, va haver d’empenyorar el seu manuscrit al que durant molt de temps s'ha considerat el coautor, Martí Joan de Galba.
Tirant lo Blanch es considera, segons els experts, una nove.la de cavalleries, política i militar, d'ambients i costums, sentimental, eròtica i fins i tot còmica. Les aventures glorioses del protagonista mostren la societat de l'època, estratègies militars i amoroses, intrigues polítiques, lluites per l'honor... També és un catàleg de moda, un cant a l'eròtica del poder, una mostra de les formes de cortesia del segle XV, un repàs històric amb certes llicències a la imaginació del Martorell, la vida d'un heroi que arriba a ser el que hagués anhelat el seu creador (i amb ell comparteix tràgic final). És una exaltació de l'estatus de cavaller, i una mostra de la seva decadència. I en alguns moments, arriva a uns graus d'erotisme que estan a mig camí entre la pornografía i el absurd, que poden igualment escandalitzar com provocar un esclafit de riure.
Personalment, no ha estat una novel.la que hagués llegit per plaer: no és una temàtica que m'interesse, ni entendre el valencià antic em suposa un repte. Però malgrat les meves espectatives, el llibre m'ha sorprés, m'ha fet riure i m'ha mostrat que la literatura medieval no ha de ser necesàriament "ximple", seria o avorrida.
Hi ha un episodi que resumeix perfectament l'opinió que finalment em mereix el llibre. Es tracta de l'episodi on s'explica perquè el rei d'Anglaterra institueix l'ordre de cavalleria de la GArrotera, a la que pertany Tirant. L'episodi és còmic, és eròtic, està replet de detalls sobre vestimentes, formes socials i estratègia. Segons explica Martorell, durant una dança una dama de la cort del rei, no gaire agraciada, perd una lligacama de cimolsa, que el rei prestament es lliga sota del genoll. Ahí la manté durant quatre mesos (sense canviar-se de roba quatre mesos!) fins un criat de la seva confiança li fa veure que tothom en parla d'amagat. Llavors el rei, en un discurs molt pompós e increiblement improvisat decideix fundar una ordre de cavalleria "sobre aquest fet", on no manque cap detall del procés a seguir.
La lligacama al genoll del rei és una metàfora que aquest ha aconseguit els favors sexuals de la dama. El comentari del Martorell al respecte no és censurador, ni tampoc ho és el del criat. Més aviat el recorden tots dos que la noia no és cap meravella, i que el rei pot aspirar a quelcom millor, però en cap moment que siga infidel a la reina, i que en faça ostentació, tot perfectament modulat segons l'etiqueta de l'època. El que realment em va semblar absurd i còmic va ser la reacció del rei: per restaurar el seu honor, i per penar els seus pecats, decideix fundar una ordre de cavalleria (més aviat hauría de demanar perdò i pregar una oració en penitència, em sembla). Llavors el gran fet heroic, la creació de l'ordre de Garrotera, famosa mar enllà, va sorgir per un noieta lletja de la que es va encelar tot un rei. El narrador detalla fins a l'exageració com es porta a terme, i no omet detall de la vestimenta dels cavallers, ni de la col.locació de les cadires a la capella de Sant Jordi on es reuneixen els aguerrits. Còmic i disbaratat, no sé si amb aquesta intenció ho va escriure l'autor, però en qualsevol cas es la lectura que es pot fer actualment.
En altres moments de l'obra no es tracta amb tantísima delicadesa el tema sexual. Hi ha voyeurisme, hi ha amor carnal entre dues noies, hi han intrigues, infidelitats, duels a mort pel regal d'una dama, envejes, plans maquiavèlics... Tot regat per la (almenys en teoria) recta moral dels cavallers.
És, en definitiva, una obra entretinguda, irònica i intel.ligent. Molt més que el seu protagonista, per molt cavaller que es considerés.